he tornat a canviar!!!!
dimarts, 4 de desembre del 2007
dilluns, 3 de desembre del 2007
divendres, 30 de novembre del 2007
dimarts, 27 de novembre del 2007
dilluns, 26 de novembre del 2007
divendres, 23 de novembre del 2007
dimecres, 21 de novembre del 2007
dilluns, 19 de novembre del 2007
dilluns, 12 de novembre del 2007
dimecres, 7 de novembre del 2007
Esto de ser informático.....
· Trabajas en horas extrañas. ¡Como las putas!
· Te pagan para mantener al cliente feliz. ¡Como las putas!
· El cliente paga mucho más pero tu jefe se queda con casi todo el
dinero.¡Como las putas!
· Cobras por hora pero tu tiempo se extiende hasta que termines.¡Como las
putas!
· Si eres bueno, nunca estás orgulloso de lo que haces. ¡Como las putas!
· Te recompensan por satisfacer las fantasías de tus clientes. ¡Como las
putas!
· Es difícil tener y mantener una familia. ¡Como las putas!
· Cuando te preguntan en qué trabajas no lo puedes explicar. ¡Como las
putas!
· Tus amigos se distancian de ti y tú sólo andas con otros igual que
tu.¡Como las putas!
· El cliente paga tu cuenta del hotel y por horas trabajadas. ¡Como las
putas!
· Tu jefe tiene un buen coche. ¡Como las putas!
· Cuando vas a hacer una "asistencia" al cliente estás óptimo. ¡Como las
putas!
· Pero cuando vuelves pareces haber salido del infierno. ¡Como las putas!
· Evalúan tu "capacidad" con horribles pruebas. ¡Como las putas!
· El cliente siempre quiere pagar menos y encima quiere que hagas
maravillas. ¡Como las putas!
· Cada día al levantarte dices "NO VOY A HACER ESTO TODA MI VIDA!!!" ¡Como
las putas!
· Sin conocer nada de su problema los clientes esperan que les des el
consejo que necesitan. ¡Como las putas!
· Si las cosas salen mal es siempre culpa tuya. ¡Como las putas!
· Tienes que brindarle servicios gratis a tu jefe, amigos y
familiares.¡Como las putas!
¡Coño! ¿ESTOY SEGURO DE SER INFORMÁTICO?
Entonces Cuando Emilio se va de putas con quien va??? a un congreso de
Informaticos???.
dilluns, 5 de novembre del 2007
dijous, 4 d’octubre del 2007
dimarts, 2 d’octubre del 2007
Sis empreses que formen part del grup immobiliari Llanera S.L. han presentat avui al jutjat número 2 València la suspensió de pagaments 'per la situació d'insolvència imminent' en la que es troben i la qual ja ha provocat que moltes entitats financeres no vulguin fer front al deute a llarg termini. El grup ha admès haver tingut 'un problema de liquidesa puntual' per culpa d'impagaments de dos milions.
Segons les xifres que ha donat la companyia, el deute total a curt i a llarg termini és de 350.000 euros. Ara, segons el diari Cinco Días, l'auditoria dels comptes del 2006 concreten un deute de 748 milions d'euros, i un grup d'empreses acreditores ja s'han agrupat per sol·licitar a Llanera el cobrament immediat dels diners que els deu.
De totes maneres, el conseller delegat de la companyia, Fernando Gallego, ha dit que la situació s'està resolent i que s'està restituint el cobrament a tots els proveïdors. Gallego ha afirmat que el mercat d'habitatges turístics, que és la primera línia de negoci de Llanera S.L., passa per un moment molt difícil.
Les empreses que han presentat la suspensió de pagaments són Llanera S.L., Llanera Construcciones, Obras y Proyectos, S.L.U; Llanera Urbanismo e Inmobiliaria, S.L.U; Aldalondo, S.L.U; Descans Les Marines, S.L.U, i Patrimonial Arenall, S.L.U.
El grup Llanera es va convertir en la principal constructora valenciana gràcies al 'boom' d'habitatges turístics i a la compra de terrenys rústics.
dijous, 27 de setembre del 2007
Segons la parlamentaria d'IU-ICV, amb l'acord pres en el Congrés del Diputats, el Llevant torna a ser l'equip del poble, que una vegada més ha demostrat la seu sobirania reclamant justícia i la restitució de la Copa de la Llibertat, fet que s'ha materialitzat amb el consens de tots els partits amb representació en la cambra baixa.
La història normalment está escrita pels guanyadors i estos, negaren el reconeixement d'un trofeu aconseguit durant un govern no reconegut per ells, és hora d'acabar amb aquesta injustícia històrica.
Avui, després de 70 anys, el Congrés dels Diputats, mitjançant una votació unànime de tots els grups parlamentaris, ha reconegut un fet que clamava justícia esportiva. Segons Navarro, aquest esdeveniment forma part de la història del club, però els seus aficionats no es conformen en saber el que va passar, reclamen el que es seu, el dret a gaudir de la memòria col·lectiva, així com el públic i oficial reconeixement d'aquella èpica victòria.
Amb el reconeixement d'aquest títol es repara un greuge esportiu, social i humà. Esportiu per reconèixer allò que es va guanyar en el terreny de joc. Social, per equiparar la validesa i legalitat dels trofeus de l'any 37 i el del 39, jugat en les mateixes circumstàncies, però amb diferent règims polítics. I humà, per retornar la dignitat d'aquells esportistes, que en una època convulsa i difícil, aconseguiren traslladar certa sensació de normalitat a una societat fracturada, i que dies després de la final de Barcelona, alguns d'aquestos jugadors varen tindre que vestir l'uniforme militar per defensar la legalitat vigent de la República.
Segons Navarro: "Foren derrotats per la força de les armes amb un cop d'estat, no deixem que ho siguen per l'oblit oficial. Ara, 70 anys després cal reconèixer el dret al títol esportiu que varen obtindre.
El grup parlamentari que presideix Gaspar Llamazares considera que la "justícia històrica ha d'imposar-se i cal fer un reconeixement exprés, amb retard però merescut, de la Copa de la República, per a contribuir a restituir la dignitat d'aquells que van estar i van defensar els valors de la llibertat i la dignitat".
El text aprovat reclama que la Federació Espanyola de Futbol reconega la Copa de la República de 1937 i la final de Barcelona "com legal i oficial amb caràcter general", que s'admeta com vàlid el resultat en el que el Llevant va vèncer al València i s'incorpore a ambdós equips com campió i subcampió, respectivament.
Navarro espera que la Federació Espanyola de Fútbol, al igual que ha fet la societat civil, escolte la voluntat dels representants de poble espanyol que, sense fissures, demanen aquest reconeixement públic i oficial.
Valencia, 24 de septiembre de 2007
Grupo Parlamentario IU-ICV
Europa
Francia
Alemania
Dinamarca
Suecia
Suiza
Noruega
Finlandia
Inglaterra
Irlanda
América
Canadá
Colombia, Cali
Mexico
Bolivia, Santa Cruz
EEUU
Alabama
En Nueva York
Greene, Nueva York
Los Ángeles
Kentucky
Lexington, Kentucky
Atlanta
Chicago
Columbia, pennsylvania
Carolina del norte
Marshalltown, Iowa
Corning, Iowa
Idaho
Blythe, California
Denver
Devon, Connecticut
Menphis, Tennesee,
Pocataligo, Georgia
Pocatello, Idaho
Seattle, Washington
Wilbur, Washington
Tulsa, Oklahoma
Seattle, Washington
Urbana, Illinois
Kirkland, Illinois
Jonesboro, Georgia
Texas
Kansas
Kansas City, Missouri
New Hampshire
Arkansas
Massachusetts
Virginia
Ocean City
Maryland
Rhode Island
Oregón
Ohio
Asia
Líbano
Indonesia
China, Hong Kong
Israel
Tailandia
Camboya
Singapur
Filipinas
África
Bahrein
Oceanía
Guam
Australia, Victoria
dimecres, 19 de setembre del 2007
Dia litúrgic: Dimecres XXIV de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 7,31-35): En aquell temps, el Senyor digué: «A qui compararé, doncs, la gent d'aquesta generació? A qui s'assemblen? Són com els nois que seuen a les places i es criden els uns als altres dient: 'Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!'. Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: 'Té el dimoni'; ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i dieu: 'Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors'. Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa».
Comentari: Mn. Xavier Serra i Permanyer (Sabadell-Barcelona, Catalunya)
«A qui compararé, doncs, la gent d'aquesta generació?»
Avui, Jesús constata la duresa de cor de la gent del seu temps, almenys dels fariseus, que estan tan segurs de si mateixos que no hi ha qui els converteixi. No s'immuten ni davant de Joan Baptista, que «no menja pa ni beu vi» (Lc 7,33), i l'acusaven de tenir un dimoni; ni tampoc s'immuten davant del Fill de l'home, «que menja i beu», i l'acusen de "golut" i "bevedor", és més, de ser «amic de publicans i pecadors» (Lc 7,34). Darrera d'aquestes acusacions s'amaguen el seu orgull i supèrbia: ningú els ha de donar lliçons; no accepten Déu, sinó que és fan el seu Déu, un Déu que no els mogui de les seves comoditats, privilegis i interessos.
Nosaltres també tenim aquest perill. ¡Quantes vegades ho critiquem tot, si l'Església diu això, perquè diu allò, si diu el contrari...; i el mateix podríem criticar referint-nos a Déu o als altres. En el fons, potser inconscientment, volem justificar la nostra mandra i manca de desig d'una veritable conversió, justificar la nostra comoditat i manca de docilitat. Diu sant Bernat: «¿Quina cosa més lògica que no veure les pròpies nafres, especialment si un les ha cobertes per a no poder-les veure? D'això se segueix que, a la fi, malgrat que les hi descobreixi un altre, defensi amb tossuderia que no són nafres, tot permetent que el seu cor s'abandoni a paraules enganyoses».
Hem de deixar que la Paraula de Déu arribi al nostre cor i ens converteixi, deixar canviar-nos, transformar-nos amb la seva força. Però per això hem de demanar el do de la humilitat. Sols l'humil pot acceptar Déu, i per tant, deixar que s'acosti a nosaltres, que com a "publicans" i "pecadors" necessitem que ens guareixi. Ai d'aquell que cregui que no necessita el metge! El pitjor per a un malalt és creure's que està bo, perquè aleshores el mal avançarà i no hi posarà remei. Tots estem malalts de mort, i sols Crist ens pot salvar, tant si en som conscients com si no. Donem gràcies al Salvador tot acollint-lo com a tal!
dimarts, 18 de setembre del 2007
divendres, 14 de setembre del 2007
| | |
| Conten que a Santa Pola hi havien tres matrimonis, veïns i amics de tota la vida. Els marits, Vicent, Toni, i Joan, eren molt bons homes, però poc espavilats. Les dones, Pepa, Teresa i Loreto, un dia que es van reunir, i xerrant que estaven, Pepa va dir: Xiques, podríem donar un premi a qui fera al seu marit la burla més gran. De segur, que el premi me'l emportava jo. Quan arriba Vicent a casa es troba a la seua dona que feia la malalta i el va enviar al boticari a per la medicina que prenia sempre. Mentrestant, la seua dona agafà un cartell que deia Barberia i el posà damunt la porta i amb una cortina nova. Quan arriba el seu marit i va veure això es va estranyar i va tirar cap a dalt, i després cap a vall. Pegant voltes fins que la dona va traure el cartell, i va aconseguir entrar a sa casa. La dona quan el va veure li va dir de tot, però amb gran esforç aguantant-se les rialles. Ben a prop, Toni i Teresa, sopaven tranquil·lament quan, de sobte, la dona comença a plorar i a fer crits. Ella tota disposta ,se l'emporta a l'habitació per ajudar-lo a despullar-se. I quan l'home era tot nu, li diu: Hala, anem, que ens esperen. I la dona se'l endugué tot nu al carrer. Quan arriben a casa de Toni, Teresa plorava com una magdalena. I Joan que es passeja per tota la cambra sense roba, fins que el mort que s'adona, va dir: Xe, Joan, si no fóra perquè estic mort, jo diria que vas "en cúrios". catacric catacrac |
dimecres, 12 de setembre del 2007
Origen: Griego
Significado: Nobleza brillante
Festividad: 23 de Enero
Personalidad: Su sentido de la libertad trae escasa aceptación de las ideas tradicionales.
Utiliza su agresividad intelectual para imponerse si se le desdeña.
Es capaz de penetrar en los más recónditos parajes íntimos de otras personas, cuando se le hiere afectivamente, buscando las causas que han posibilitado la falta de afecto.
Su creatividad le brindará buenas posibilidades económicas.
dimecres, 5 de setembre del 2007
divendres, 31 d’agost del 2007
dimecres, 29 d’agost del 2007
diumenge, 26 d’agost del 2007
Diseño de ThaSlayer | A Blogger por Blog and Web